Guilleries - Sau, intent escalada Castell Bernat (Vilanova de Sau), Serratsacastell i Sant Andreu de Balcells, Març 2015La veritable i paorosa història del Bruixot de BLEdi. Trailer: https://youtu.be/O3f99Y4Nst8 
Ja es veia que estava embruixat, només sortir del cotxe es posava un peu de gat, old style
Va maleir el cotxe i no es va poder tancar la porta dreta, ni el portó de darrera. En canvi les portes de l'esquerra sí. Prova demoniaca irrefutable.
El bruixot BLEdi va convertir la roca compacta del Castell Bernat en sorra inescalable. Ens va fer fracassar, maleït. Bernat es va enfadar molt.
Amb aquest posat va assecar el pantà de Sau. Només mirant-lo. El de Susqueda el va deixar estar, tio vago.
De rebot va deixar un arbre sense fulles, això no estava previst, però el seu poder és tan inmens.
Vam voltar l'agulla de sorra i còdols flotants, i res, inescalable. El proper dia vindrem sense bruixot.
Ens va obligar a acompanyar-lo, o ens maleiria els ossos.
El cotxe es va moure. Les portes esquerra continuaven tancades. El portó en canvi es va tancar. I la matrícula posava 9666. Per cagar-se
Camins que no són camins. Pedres verdes que no són maragdes. Tot indicava que anàvem malament.
Qualsevol branca d'alzina és bona per amagar-se del bruixot BLEdi, és la única cosa que el seu poder o mirada no pot atravesar.
Al revés no funcionava, nosaltres sí que el podíem veure darrera les branques, sort d'això.
El pantà de Susqueda, sa i estalvi, gràcies mandra bruixeril.
Va tenir temps per llegir-nos el futur, tot observant la mare natura. Un futur de merda, ens va dir.
El bruixot hi és, camuflat, sobre la seva talaia quasi invisible, observant els nostres moviments.
El bruixot i la seva sol·litud.
Bosc de bruixots.
La residència actual del bruixot de BLEdi.
Casa BLEdi. Residència familiar, on va crèixer el bruixot fent saltirons pel bosc. Ara s'entén tanta maldat. L'havíem de salvar, quina infància més trista. La societat el va fer dolent.
Obligant al Bruixot BLEdi a veure l'aigua beneïda del rector. Si no feia 69 glopades li robaríem l'ànima amb la càmara (n'estàvem decidits).
Per preparar l'exorcisme el vam obligar a menjar fins reventar. Más madera!
El lloc de l'exorcisme, tot un èxit.
No ens va sorprendre que es convertís en el realment era, pobre bestiola.
Una vegada transformat en gat, aquesta foto no té sentit ni explicació, i ja està.
Tomba on vam enterrar la seva ànima corrupta.
Sense el bruixot, el bosc tornava a estar tranquil, i la verdor de les pedres va passar als troncs dels arbres, com ha de ser.
Marxant en pau, a la fi.
|
