Albania (estiu 2009)Dimarts 28 de juliol Abans de res... son molt bona gent! Gens d'agressivitat, encantadors, "xapurregen" tots els idiomes... Tot i aixi, va ser mes espectacular la cara d'un albanes quan li vam dir que ens hi estavem tres setmanes, que la de tots els catalans junts quan us hem dit que veniem aqui! 
No, l'Ester no ha lligat (encara!), es en Freddy, el simpatic amo de l'alberg on ens estem. Si voleu fer mes el xafarder: http://www.freddyshostel.com/
De fons un ministeri (un...). A "primer pla" l"heroi nacional Skanderberg: que es veu que Vivaldi va escriure una opera sobre la seva historia. Ho sabieu?
Imperdonable: l'edifici de l'Opera es tan espantos com la resta. Quant mal que ha fet el comunisme!!!
Aixo es el parc de darrera l'opera. Tenen tantes coses per arreglar...
 Al que vindria a ser Placa Catalunya hi ha el Museu Nacional d'Historia: espais enormes, tot molt auster.
Aixo havia de ser el mausoleu del Hoxha. El van dissenyar la seva filla i el seu gendre. Ara ho estan arreglant. (veieu aquest pobre nano treballant amb una solana que cau?)
Placa Mare Teresa. El que en Miki Moto va batejar com la Fontana de Trevi Albanesa.
Edifici del Bllok: on vivien els del partit. Zona que estava ballada i protegida.
Dimecres 29 de juliol Per mes que llegeixis sobre un pais abans d'anar-hi, quan hi ets sempre sorpen. Us ben asseguro que em vaig llegir la historia de la guia, pero clar tens tan present el periode Hoxha que quan veus que molts avis parlen Frances i Italia al.lucines. Llavors t'adones que aquests s'on d' abans, d'abans del comunisme, quan anaven a estudiar a fora, tenien relacio amb Grecia i Italia... Tot aixo ho dic perque avui hem anat a pujar un teleferic pero per prendre'l primer hem hagut d'agafar un bus i ens hem fet amigues d'un avi. De fet, confesso que la relacio no ha comencat massa be: ens ha fotut bronca perque seiem als seient reservats. Penseu que al seients reservats no s'hi asseu ningu: hi ha gent dreta pero aquells seients queden buits. L'altre cosa curiosa: enlloc diu que son reservats.Ho has de saber per ciencia infusa. He de dir, pero que en baixant si que hi havia un retol, en frances. Era un renault forca atrotinat que els havien encolomat els francesos. A dalt tamb'e hi havia un cartell que deia "arret demande", sense cap accent enlloc. A la tarda hem anat al museu d'art. De fet li haurien de canviar el titol i posa-li Museu d'art modern. Era tot posterior al 1900. Hi ha dos grans temes Skanderberg (amb cavall, lluitant, sense lluitar, mirant cap a la dreta, etc.) i l'altre: arquitectes vestits de camarades enmig d'una obra mirant a l'infinit, dones treballadores {cosidores, pastores, forneres, ...), i camarades treballadors (miners, paletes, agricultors, soldats...). 
Dijous 30 de juliol
Viatge en autobus de Tirana a Saranda (sud). Aubobus atrotinat mes no poder, carreteres com la de bracons (la vella, clar) i dos conductors que em van demanar que els fes una foto...Eing??? 
Arribades a Saranda, anem a l'hotel que ens havia reservat en Guillem i hi trobem aquest detallet tant de categoria...
Passejant per Saranda.
Saranda by night
Divendres 31 de juliol
Saranda by day = Lloret Definitivament te sentit passar per Saranda per anar a veure Butrint. Tan la mateixa ciutat com les platges del voltant estan en vies de perversio... 
Esperant el bus per anar a Butrint. ES a dir, passa entre les 9:00 i les 11:00 (o abans i a vegades despres) d'alla davant de l'hotel Tal...
Gaudint del paisatge...
Butrint. Ciutat Romana.
Butrint. Teatre
Butrint.
Butrint. Esglesia (ara no recordem si era catolica o ortodoxa... Tan us fa oi?)
La mateixia eslgesia d'abans amb en Guillem.
Vista desde dalt del castell de Brutint. Castell construit pels Venecians.
En tornant fem una paradeta a la platja de Ksamil...
Tal com va dir un amic de la Xica i en Jaume F. recorda molt la Costa Brava. 
Ksamil, una platge del voltant de Saranda.
Dinant a Ksamil. (van posar un plastic perque no molestes el vent i no van veure que esguerraven les fotos ! Casum la pell)
Dissabte 1 d'agost
Estacio de busos de Saranda. Anem cap a Gjirokastra, ciutat natal de Kadare i Hohca) 
Triem un hotel que esta a una casa tipica rehabilitada. Molt maquet...
Aquesta es l'habitacio de les nenes. 
L"habiacio den Guillem.
La sala d'estar del nostre pis
Hotelet des de fora. Fixeu-vos en el cotxe: no porta matricula !!! I no es pas el primer que hem vist !!!
Parlant de cotxes: no us podeu arribar a imaginar la quantitat de Mercedes que hi ha !!! Parlo l'Albania en general, no nomes Gjirokastra. Sense exagerar diria que un 60% sin mercedes, un 20% Audis i altres cotxes de gama alta, i l'altre 20% cotxes que encara no entens com es mouen de "puestu". I si veiessiu els carrers (la majoria sense asfaltar) encara fliparieu mes de veure aquests cotxassos tan "mal tractats". Tornant a l'hotelet. L'altre dia tot passejant vam entrar a una botigota a comprar aigua (uji en Albanes) i ens van dir aquests de l'hotel Kamil son comunistes !!; i el to no era pas de ser del seu bandol... 
Una casa tipica que han mantingut l'estructura.
Hi vivien dues o tres generacions completes (tots els germans, no nomes l-hereu). Si tenim en compte que son musulmans, deuria ser un caldo de cultiu de baralles, envejes i de tot, que riu-te'n de "Laura a la ciutat dels Sants".
Sala del te d'estiu. Es veu que a la primera planta hi vivien a l'hivern i a la segona a l'estiu. Estava tot dublicat...
Sala del te d'hivern. Uns frescos realment bonics.
Sostre de la sala del te d'hivern
Els meus compis fent el vago a la sala del te. (feien veure que els interessava molt pero en realitat estaven morts de calor i no es volien moure)
Visita a la Mesquita.
Just quan entravem nosaltres tambe entrava un grup amb un senyor-guia. Al entrar em vaig adonar que era un paio amb qui havia intercanviat quatre paraules a l'hotel de Saranda. El senyor, al dir-li que erem de Barcelona, em va explicar d'un poeta Albanes que va anar a lluitar al bandol republica; es veu que te un poema que es diu "hasta la vista". El seu angles no era meravellos o sigui que vam intercanviar quatre paraules mes tipus "quans dies us hi esteu", ... i ens vam despedir amb un "hasta la vista". Total, que va ser veritat: dos dies mes tard ens trobem a una altre ciutat. El paio era professor i a l'estiu feia hores extres (potser per falta de cales o potser per ser dels pocs que parla angles) exercint de guia. Quan ens te a tots dins (els seus xaiets i nosaltres tres), ens diu que ens acostem que l'Imam ens vol dir unes paraules. I ens van explicar que de religio nomes n'hi havia una de veritable (la seva, clar), i que l'alcora predicava la germanor entre cultures, que no fessim cas dels terroristes islamics (i el paio molt puta ho comparava amb les creuades), i ... total ens va fer una bona explicada. En tot plegat hi havia mes connotacions de justificacio que d'intent de convertir. I he de dir, que TOTS els abanesos que hem trobat fins ara son de TAN BONA PASTA, que gairebe feien peneta. Acabat el discurs de l'Imam, el meu col.lega professor ens va demanar que seiessim a terra per fer no se que (el seu angles tot i ser dels millors que hem sentit fins ara no matava, francament). Nosaltres obedients, vam seure a terra. Ja tens un estol de cristians, ateus i descreguts asseguts 'perquinenlla", mirant-nos els uns als altres sense saber massa que. I al cap d'una estona ens vam adonar que el guia volia inmortalitzar el moment !!! Va ordenar a en Guillem aixecar-se i tirar-nos una foto. Pobre, en Guillem es va posar nervios i no hi havia pas manera de poder agafar la camera del dret. !!!! Va ser bonissim !!! La gent es va comencar a aixecar... 
Una altre casa antiga del centre del poble. De les mes destartalades.
Voila: la casa d'Ismail Kadare.
Res de l'altre mon. Vam espiar per forat el pany i a dins esta buida i abandonada... 
Una monument propagandistic...
Un carrer de la ciutat. Fa una pendent terrible.
El que no vam acabar d'entendre es aixo de les llums de Nadal.... 
Diumenge 2 d'agost
Visitem el castell, el que ens quedava per visitar. Al pati de dins tenen exposat aquest avio america de la 2a guerra mundial . Era llauna pura !!! 
Torre del rellotge del castell. Espatllat desde la 1a guerra mundial. Ves, queda tan amunt que igualment ningu no el veu... no cal arreglar-lo.
Foto tirada (ATENCIO) desde la part ALTA del poble !! Imagineu-vos la baixa !!!
A la tarda, despres de descansar una estona (perque a l'hora del sol es completament impossible fer res) vam llogar un taxista per anar a Antigonea. Ens van dir que quedava a 20 mins.
Parem un taxista (anant amb Mercedes, per suposat) i demanem "do you speak english?". Donat que haviem de compartir molta estona de cotxe i anavem a un lloc poc corrent valia la pena assegurar el tanto. L'home, tot cofoi diu "Yes". I au, cap a dins. Es va comencar a enredar per camins sense asfaltar, i vinga tirar enlla, i el cami cada vegada era mes dolent, i mes sots, ... Sabeu allo que a vegades amb primera no es puja i t;has de tirar enradera per agafar enbranzida? Doncs aixo vam arribar a fer amb aquell Mercedes !!! Mig minut despres vam deixar la carretera principal (sense asfaltar, ho recordo) per agafar-ne una de pitjor. Ja no sabiem pas on mirar: el cotxe rascava a terra, els esbarzers esgarrapaven la carrosseria... i de sobte de darrera un matoll surt un pastor, que va resultar ser el que ens va vendre els tiquets i ens va donar la clau... Flipant !!  
Pirrus, fundador de Antigonea.
Mentre ens anavem passejant per alla, el pobre taxista, exhaust del cami es va treure la samarreta i lluia la panxolina.
Ens va saber greu trencar-li aquest moment d'intimitat pero com que era l'ultim dia que passavem tots tres junts, vam demanar-li (catala + mimica) si ens podia fer la foto. I ja el veus tot content (i dic tot content peruqe es va posar molt content) com es posa la samarreta, es ben pentina i es fot al costat d'en Guillem !!!!! I no em va quedar mes remei que fer la foto i callar. Callar i pensar "que mai se n'adoni!!" Encara que sembli impossible, ho vam tornar a intentar. Aquesta vegada va ser l'Ester. I va passar el mateix: ell que es pentina i s'hi posa. I au ! 
dilluns 3 d'agost
Ens llevem a una hora molt poc decent per agafar un ferri i anar a Corfu. Arribem amb una calor terrible i amb l'ideia de que es un lloc pijet... I el primer que veiem es una estesa de calces ... 
Dos pams mes endavant, mentre busquem hotel: un mega estenedor de canto a canto de carrer i a un dels carrrers que porta al bullici !!!
No taladrare mes amb la roba estesa, pero creieu-me que es aixi a tot Crofu town (que diuen ells). 
Tota la ciutat es forca boniqueta. Es tot a base de carrers arregladets amb edificis amb forca gracia.
Ara el que no ens imaginavem de cap manera, sobretot despres de la primera impressi'o (la de les calces) el nivell de pijisme !!! BRUTAL: Custo, Versacce, Sisley, ...
Tan les botigues com les persones que passegen... Tot i posar-nos les nostres millors gales no arribavem a la sola de sabata del mes cutre !!! 
Dimarts 4 d'agost
Es l'aniversari de l'Ester i anem a esmorzar a una terrasseta molt bonica. Heu vist quina tetera mes chic? Cool? 
Veus i quan l'aixeques a sota hi ha el got.
Aixo es la nostra roba estesa a l'habitacio de l'hotel.
(ep, que com a minim nosaltres l'estenem a dins!} 
Aixo del fons, tot i que no ho dirieu mai es l'esglesia de St. Jordi. (realment els anglesos van deixar petjada).
Aixo es la vista desde la ciutadella
Idem
A la tarda, quan ha passat la calor, anem al castell.
Tot pujant trobem un bar tambe molt boniquet...
Vista de Corfu town desde dalt de tot del castell.
Idem
El "terrat" del castell
Baixant del terrat.
He de dir que el circuit per dins era complicat. Es molt gran i deixen que et passegis molt lliure de manera que perds una mica el nord d'on ets, que has vist i que no... Tens una mica de sensacio de laberint. Enmig d'aquesta sensacio, passant per uns tunels arribem a una bifurcacio. Decidim triar la fosca, la que no tria ningu. Uns francesos alla parats van flipar. Ja ens tens, ben valentes tirant foscor enlla. Que si revolts, que si escales, que si sots.... Fins que arribem a un tros iluminat, cosa que ens confirma que estem a una part "visitable". Continuem. I torna a fer-se cada cop mes estrany fins que arriba un moment que la foscor es tan intensa que ja no es pot tirar endavant. I just llavors sentim com un respir d'oliba (pero que no era un respir d'oliba). Amb tot, els francesos cinquantons darrere nostre. I se m'acudeix tirar una foto amb flash per veure que coi hi havia alla al fons: 
Li ensenyo la foto a la francesa que tenia al costat com dient "cullons, hi ha un home !!!!". I ella em mira amb cara de "i jo que vols que hi faci" i diu "my husband" !!
El paio-oliba encara flipa del susto del flash. 
Baixant del castell.
Baixant del castell.
|
14 comments so far...
Tona
Ja veig , que per suplir la cris, m'hauria de traslladar aquí a veure si els hi arrangem algunes coses!
Que us ho passeu molt bé!!! i ja ens anireu explicant l'aventura.
Continueu amb el documental i em moro de ganes de sentir les batalletes a la tornada :)
Montse, una mica de bon gust els aniria la mar de be !!
Mendu, com et pots imaginar no hem sitat i watchat el transit. Mes aviat passa al raves: seus i tothom es posa mirar-te. Hi ha cops que fa un xic de iuiu. Pero ho fan perque tenen ganes de conversar i volen ajudar-te. (de fet no es d'estrenyar, pobra gent, tants anys tancats). DE veritat que son encantadors; es desviuen.
Nosaltres tranquilets a Ferran, piscineta, passetjades, tot molt bé.
Petons a les 2!
Es logic clar, que els frescos els tinguin a la sala del te de l'hivern.
Com es que els agrada tant sortir a les fotos?
Comunistiiiii!!! que diria aquell!
apali!
Estic encantada de veure les teves fotos i seguir el teu viatge, continueu així i ja em presentaràs als nous companys de viatge :)
Petonarrrosssssss!!!!!
Que xulo que es veu tot això! I a Corfú, ja us heu banyat amb els dofins com en Durrell?
Petonss!!!!
Primer de tot, per molts anys Ester!!! Havent seguit la celebració glamurosa que us vau marcar, he de dir que m'ha agradat molt la tetera de disseny I+D!!
I ben bé que és un viatge amb fondaria comentadora!! Alba, segur que t'ho estàs passant pipa a Alba-nia!!!
Molt divertit poder seguir les vostres albano-evolucions!! Jo ja marxo d'aquí a tres dies cap a Escòcia. La pregunta és: tornaré a veure les fotos albaneses de les meves amigues catalanes des d'Escòcia?
La resposta.... d'aquí a uns dies!!!
Vosaltres seguiu inmortalitzant aquests paratges que això no té pèrdua!!
Petons!